HISTÒRIA
El turó de Gardeny
Un enclavament estratègic
En temps dels romans, serveix de talaia a Juli Cèsar per aconseguir la victòria en la batalla d’Ilerda (49 aC) sobre les tropes de Gneu Pompeu Magne.
En acabar la reconquista cristiana de Lleida al sarranïs (1149), els comtes catalans Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell entreguen el turó a la milícia templera en agraïment al seu suport durant la batalla. A la banda nord, construeixen la casa templera, o castell de Gardeny – avui convertida en centre d’interpretació-, i fan de tot el turó una zona agrícola i ramadera d’excel·lència.
El mes de maig de l’any 1919, el pilot Leoncio Garnier realitza el primer vol a la ciutat de Lleida a bord d’un Bleriot XI aterrant i enlairant-se del turó de Gardeny.
Acabada la Guerra Civil, el Govern de l’Estat ordena la construcció d’un conjunt d’aquarterament al turó per traslladar-hi la caserna militar que des del 1707 – després del setge a la ciutat de Lleida per part de tropes de Felip V a la guerra de Successió- s’ha instal·lat a la Seu Vella. Des d’aleshores el turó es va convertint en centre militar.
El complex militar
Després de la Guerra Civil, el Govern de l’Estat ordena el trasllat de la caserna militar a un nou emplaçament: el turó de Gardeny. El 1994, l’exèrcit espanyol i la Paeria formalitzen un acord segons el qual aquest adquireix 218.000 m² per a la construcció d‘infraestructures militars: el turó de Gardeny és ara propietat de l’exèrcit.
El conjunt d’aquarteraments rep el nom de Base Militar Gaspar de Portolà i acull un règim d’infanteria (Sanjurjo, un d’artilleria (Templers) i un hospital militar.
Les infraestructures són moltes i generoses: dependències per als comandaments, cos de guàrdia, calabossos, sala de banderes, bar, biblioteca, cantina, allotjaments, teatre, infermeria, capella, cuines, quadres per bestiar, garatge de vehicles, patí, polvorí i camp d’esports (amb piscina, camp de futbol, frontó i pistes d’atletisme).
A finals dels anys 90, l’exercit abandona la base militar i la Paeria decideix adquirir els terrenys per iniciar el projectes d’instal·lació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, que culmina el 2005 amb la creació del Consorci del Parc, juntament amb la Universitat de Lleida.
L'art als edifics h
Volums estàtics
Leandre Cristofol (1908-1989) és un dels artistes més singulars i significatius de l’escultura d’avantguarda a Espanya.
Cristófol va ser el pioner de l’escultura surrealista catalana. La seva obra mostra sempre un fort arrelament al seu ofici de fuster i un univers poètic particular que neix dels paisatges i la vida rural del seu poble natal (Os de Balaguer, Noguera) i emana pagesia i maquinària. És així com les siluetes biomòrfiques orgàniques d’aquesta escultura, ens enllacen subtilment amb la mateixa naturalesa del Parc Científic, al servei de la nostra indústria agroalimentària.
Llum i color. Homentage als grans pintors
Les parets dels patis interiors de les H han estat pintades amb els colors principals de famosos quadres impressionistes.
"Felicitat" (P. Gauguin, 1889)
El paradís de Gauguin representa un estil de vida primitiu basat en l’agricultura, on les dones són deesses en clara simbiosi amb la fertilitat de la natura. TEMA: FERTILITAT.
"Camp de blat amb xiprer" (V. Van Gogh, 1888)
"La nit estelada" (V. Van Gogh, 1889)
"Maria pintant el Pardo" (J. Sorolla, 1903)
La relació home-natura més enllà dels usos agrícoles. Una actitud agraïda i
respectuosa, d’admiració. TEMA: HOMENATGE A LA NATURA.
Sabies què?
La Lluna de la NASA
El Doctor Joan Oró (1923 – 2004), bioquímic nascut a Lleida, construí aquesta maqueta de la Lluna quan era investigador de la NASA per facilitar els càlculs que calia fer perquè la missió espacial Apollo 11 portés el primer home a la Lluna.
Aquella fita, aconseguida per Neil Amstrong, el 21 de juliol de 1969, és encara símbol d’investigació, tecnologia, transferència de coneixement i innovació.
La ubicació de la maqueta dins de l’edifici científic (H3) té, per tant, un valor simbòlic, ja que expressa fidelment la filosofia del Parc Científic.
