• presentació

          Les dades, la funció i les característiques del Parc

          Els órgans de govern i de gestió

          La nostra aposta

          Un recorregut per un espai únic

          Una ubicació estratègica

          Nova marca

  • PROJECTES
  • EMPRESES
        • Per estar al dia de l’actualitat del Parc

          Estigues a l’última del que fan les empreses del Parc

          Les activitats i accions del Parc

  • SEU ELECTRÒNICA

HISTÒRIA

El turó de Gardeny

Un enclavament estratègic

En temps dels romans, serveix de talaia a Juli Cèsar per aconseguir la victòria en la batalla d’Ilerda (49 aC) sobre les tropes de Gneu Pompeu Magne.

En acabar la reconquista cristiana de Lleida al sarranïs (1149), els comtes catalans Ramon Berenguer IV i Ermengol VI d’Urgell entreguen el turó a la milícia templera en agraïment al seu suport durant la batalla. A la banda nord, construeixen la casa templera, o castell de Gardeny – avui convertida en centre d’interpretació-, i fan de tot el turó una zona agrícola i ramadera d’excel·lència.

El mes de maig de l’any 1919, el pilot Leoncio Garnier realitza el primer vol a la ciutat de Lleida a bord d’un Bleriot XI aterrant i enlairant-se del turó de Gardeny.

Acabada la Guerra Civil, el Govern de l’Estat ordena la construcció d’un conjunt d’aquarterament al turó per traslladar-hi la caserna militar que des del 1707 – després del setge a la ciutat de Lleida per part de tropes de Felip V a la guerra de Successió- s’ha instal·lat a la Seu Vella. Des d’aleshores el turó es va convertint en centre militar.

El complex militar

Després de la Guerra Civil, el Govern de l’Estat ordena el trasllat de la caserna militar a un nou emplaçament: el turó de Gardeny. El 1994, l’exèrcit espanyol i la Paeria formalitzen un acord segons el qual aquest adquireix 218.000 m² per a la construcció dinfraestructures militars: el turó de Gardeny és ara propietat de l’exèrcit.

El conjunt d’aquarteraments rep el nom de Base Militar Gaspar de Portolà i acull un règim d’infanteria (Sanjurjo, un d’artilleria (Templers) i un hospital militar.

Les infraestructures són moltes i generoses: dependències per als comandaments, cos de guàrdia, calabossos, sala de banderes, bar, biblioteca, cantina, allotjaments, teatre, infermeria, capella, cuines, quadres per bestiar, garatge de vehicles, patí, polvorí i camp d’esports (amb piscina, camp de futbol, frontó i pistes d’atletisme).

A finals dels anys 90, l’exercit abandona la base militar i la Paeria decideix adquirir els terrenys per iniciar el projectes d’instal·lació del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, que culmina el 2005 amb la creació del Consorci del Parc, juntament amb la Universitat de Lleida.

L'art als edifics h

Volums estàtics

Leandre Cristofol (1908-1989) és un dels artistes més singulars i significatius de l’escultura d’avantguarda a Espanya.

Cristófol va ser el pioner de l’escultura surrealista catalana. La seva obra mostra sempre un fort arrelament al seu ofici de fuster i un univers poètic particular que neix dels paisatges i la vida rural del seu poble natal (Os de Balaguer, Noguera) i emana pagesia i maquinària. És així com les siluetes biomòrfiques orgàniques d’aquesta escultura, ens enllacen subtilment amb la mateixa naturalesa del Parc Científic, al servei de la nostra indústria agroalimentària.

Llum i color. Homentage als grans pintors

Les parets dels patis interiors de les H han estat pintades amb els colors principals de famosos quadres impressionistes.

"Felicitat" (P. Gauguin, 1889)

El paradís de Gauguin representa un estil de vida primitiu basat en l’agricultura, on les dones són deesses en clara simbiosi amb la fertilitat de la natura. TEMA: FERTILITAT.

"Camp de blat amb xiprer" (V. Van Gogh, 1888)

Els cereals i les oliveres caracteritzen les nostres terres de secà, amb un paper històric indiscutible en l’economia local. Aquest és el referent simbòlic amb qué connecta l’obra de Van Gogh. TEMA: ELS FRUITS DE LA TERRA.

"La nit estelada" (V. Van Gogh, 1889)

Nit-dia, llum-foscor. Cicles continus en un procés ininterromput de canvi i evolució. Com a constat, és la innovació i també els reptes del Parc Científic. TEMA: ACTIVITAT CONTÍNUA.

"Maria pintant el Pardo" (J. Sorolla, 1903)

La relació home-natura més enllà dels usos agrícoles. Una actitud agraïda i
respectuosa, d’admiració. TEMA: HOMENATGE A LA NATURA.

Sabies què?

La Lluna de la NASA

El Dr. Joan Oró (1923-2004), nascut a Lleida, va desenvolupar una important carrera professional als Estats Unitats. Va participar en treballs de gran transcendència científica com l’origen de la vida i la síntesi de l’adenina. També va col·laborar activament en els projectes de la NASA.

D’ençà de 2012 el Parc recull un element singular que recorda la participació del. Dr. Joan Oró en el projecte Apol·lo. Es tracta d’una maqueta de la Lluna, propietat de la NASA.

Aquest model a escala, que reprodueix perfectament el relleu de la lluna, es va construir en la fase de preparació de la zona d’allunatge de l’Apol·lo 11, la missió que va assolir arribar a la superfície del satèl·lit terrestre. Es tracta d’una reproducció d’1,80 m de diàmetre, de gran valor històric, que fou construïda l’any 1969.

Aquella fita d’arribada del ser humà a la Lluna, aconseguida finalment per l’astronauta Neil Armstrong el dia 21 de juliol de 1969 és un símbol de la capacitat humana i de la superació de grans reptes tecnològics. Fou un enorme progrés en el coneixement de l’espai i també en les possibilitats de la humanitat.

La ubicació de la maqueta, a la planta baixa de l’edifici H3 del Parc, té un valor simbòlic especial i recorda l’èxit d’aquell gran projecte. Actualment, l’exposició d’aquest objecte queda complementada per divers material explicatiu sobre la trajectòria del Dr. Joan Oró i la seva participació en els treballs vinculats a l’estudi de l’espai.