ALLEM, representant del sector de la discapacitat intel·lectual i del desenvolupament a Lleida, ha fet una crida al conjunt de les administracions públiques, perquè s’assumeixi el compromís de facilitar i oferir més solucions i una resposta real als canvis que necessiten les persones amb discapacitat, per guanyar autonomia amb més suports comunitaris.
Ho ha fet en el marc de la inauguració de les XIX Jornades Tècniques d’ALLEM, amb el lema “Més suports, més comunitat, més autonomia”, que s’ha celebrat a l’Auditori Joan Oró del Parc Agrobiotech, durant els dies d’ahir i avui. Al llarg dels dos dies, les Jornades han aplegat gairebé dues-centes persones, representants de les administracions públiques catalanes i professionals i experts del sector, amb l’objectiu de compartir coneixement i experiències innovadores d’entitats de referència, per evidenciar com poden evolucionar els serveis socials de suport per poder respondre millor a les necessitats de les persones i millorar la seva qualitat de vida, tenir més autonomia i poder enfortir la xarxa de suports a la comunitat. Sempre des del compliment a la Convenció Internacional de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU.
El lema respon a la idea d’evidenciar la necessitat de crear nous suports o adaptar millor els existents a les necessitats de les persones vulnerables, alhora, que es facilita l’accés a la xarxa de la comunitat a totes les persones, generant-los més autonomia.
Han inaugurat les Jornades l’Excma. Sra. Montse Bergés, delegada territorial del Govern de la Generalitat a Lleida, el Sr. Joan Saura, President de la Federació ALLEM, el Sr. Carlos Enjuanes, Regidor d’Acció i Innovació Social i Regidor de Participació i Drets Civils de l’Ajuntament de Lleida, i el Sr. Miquel Aran, Gerent del Parc AgroBioTech.
L’acte d’inauguració l’ha completat la ponència inspiradora de Joan Anton Català, astrofísic, divulgador científic i consultor, que va captivar al públic amb una intervenció sobre com la història de la NASA, està plena d’exemples de com liderar, com comunicar, com fer equip i com gestionar els canvis, que es poden aplicar en la perspectiva empresarial i organitzacional, amb les persones com a focus indiscutible.
Les Jornades volen evidenciar com en un món post-COVID, s’ha fet encara més palès que totes les persones, al llarg de la vida, es poden trobar en diferents situacions de vulnerabilitat, per problemes de salut física o emocional, per raons socioeconòmiques, o per altres causes; i és, aleshores, quan necessiten suports i cures de l’entorn proper i, també, de caràcter professional. Per aquest motiu cal afrontar un dels majors reptes actuals; reconstruir i formar part de comunitats cuidadores i dignificar la cura com a valor vertebrador de la societat, en sentit ampli.
I s’han dividit en tres blocs temàtics. En el primer bloc tres experts de referència, Fernando Fantova, Margarita Cañadas, Ester Ortega i Mariló Velázquez han donat la seva visió sobre què s’entén per “transformació” dels serveis socials de suport, per qui, per què i com “transformar” aquests serveis i les organitzacions del Tercer Sector, per fer real una vida plena a la comunitat. I per fer possible aquesta nova manera de fer, cal tenir en compte la veu de totes les persones i les famílies.
Fantova ha evidenciat que la realitat és que anem cap a uns serveis socials on s’han de tenir en compte els recursos a la comunitat, per a totes les persones. Cal que ens ocupem de fer un sistema més universal, que faciliti les cures quotidianes i els suports comunitaris per a qualsevol persona, ja que totes les persones poden necessitar en diferents moments de la seva vida. I ha destacat que, els serveis socials es troben en una cruïlla en què costa molt avançar i impulsar la transformació, a causa de les contradiccions normatives existents i el context del sistema.
ALLEM explica que la situació actual de les entitats associades és que ja s’estan transformant i ja ofereixen suports centrats en les persones, amb l’objectiu de facilitar la vida autònoma de les persones amb discapacitat, en la comunitat on viuen. Però no és un procés evident ni fàcil de transitar sense el suport de les administracions.
En el segon bloc, el Director General d’Economia Social i Solidària, el Tercer Sector i les Cooperatives, del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Juli Silvestre ha assumit el reconeixement de la necessitat de revisió de les polítiques d’ocupació per a les persones amb discapacitat que tenen dificultats per trobar una feina. I ha evidenciat que el departament treballa per poder passar a concert social el règim de finançament públic dels suports per al treball, per especials dificultats, per garantir estabilitat econòmica a llarg termini, i així comptar amb més recursos per als qui més ho necessiten.
Per altra banda, professionals experts del sector com els professors Ricardo Esteban, de la Universitat Autònoma de Barcelona i Jordi Carrillo de IESE Business School, Glòria Canals presidenta de Fundació AURA i Ainhoa Askasibar, directora de la Divisió Gureak Itinerary, han fet un repàs de l’evolució dels suports per al treball, la realitat econòmica dels Centres Especials de Treball i s’ha exposat com s’està donant resposta a les necessitats d’ocupació actuals de les persones amb discapacitat, mancances, reptes i perspectives de futur.
Aquesta experiència d’entitats de referència del sector a Catalunya i País Basc ha permès fer visible com es treballa amb itineraris personalitzats per a les persones i com les entitats treballen amb molt esforç i compromís diari per no deixar les persones sense suports. I ha tornat a evidenciar la importància d’una xarxa, on els serveis socials de base, el món de l’educació, la formació professional i la salut mental són imprescindibles.
La situació actual és que Catalunya compta amb un important teixit de Centres Especials de Treball, entitats socials de suport en l‘àmbit laboral i empreses d’inserció. I ALLEM i el sector reclamen que el sistema està en crisi per d
iferents causes i cal, urgentment, donar resposta i més finançament per facilitar opcions que cobreixin les necessitats d’ocupació actuals de les persones amb discapacitat.
En l’àmbit de l’empresa i el treball, ALLEM reivindica repensar el model d’inserció sociolaboral del col·lectiu. Cal recordar que actualment només 1 de cada 5 persones amb discapacitat intel·lectual en actiu té feina, una xifra del tot preocupant. De la mateixa manera, cal recordar la importància de la formació professional adaptada o la necessitat de trobar solucions a l’envelliment o deteriorament prematur del col·lectiu.
En el bloc tercer, representants del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya, Marta Segura i Lluís Torrens, han presentat dues accions molt importants, perquè el canvi profund que necessiten els serveis socials públics a Catalunya, comenci a ser una realitat en constant construcció: la constitució de l’Agència Integrada Social i Sanitària per a millorar l’atenció i la qualitat de vida de les persones i el procés de reforma de la Cartera de Serveis Socials de Catalunya.
I s’han presentat sis projectes pilot finançats pels Fons Next Generation a través del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 del Govern d’Espanya i del Departament de Drets Socials de la Generalitat de Catalunya. Mi Casa, de Plena Inclusión, El Rogle d’Alba Jussà, Mixtures de Grup TEB, Biocuidados de COCEDER, DISS Alt Pirineu-Aran de Fundació ISocial i Som Rurals – Som de Muntanya de la Federació ALLEM.
Aquests projectes posen el focus en facilitar els suports a la vida a les persones que viuen en entorns rurals o de muntanya, evidencien la dificultat d’accedir als serveis socials convencionals, a causa de les situacions d’aïllament no volgut i demostren la necessitat de refer i sostenir les comunitats com a xarxes de suport naturals.
En concret, el projecte “Som Rurals – Som de Muntanya” (SR-SdM) de la Federació ALLEM, que posen el focus en la vida en entorns rurals o de muntanya i que evidencien la dificultat d’accedir als serveis socials convencionals i la necessitat de refer i sostenir les comunitats, com a xarxes de suport naturals. En aquest sentit, la coordinadora de la Federació ALLEM, Assumpta Fortuny ressalta que, per assolir la igualtat i la inclusió reals també cal reconèixer la idiosincràsia dels territoris rurals i de muntanya, on hi ha persones que pateixen situacions d’aïllament no volgut.
SR-SdM es presentarà oficialment el proper dia 6 d’octubre a la Floresta, un espai comunitari d’un municipi rural de menys de 150 habitants que representa la realitat del 80% dels pobles de les Garrigues i molts altres municipis rurals i de muntanya.
És un projecte pilot pioner que pretén treballar des de la innovació el procés de transformació dels suports socials per a persones amb situació de vulnerabilitat, per discapacitat, problemes de salut mental i altres causes d’exclusió social, per poder desplegar suports socials de proximitat per a un grup d’entre 36 i 40 persones en 9 comarques rurals i de muntanya de la província de Lleida, que viuen una situació de discriminació, per aïllament i solitud no volguda.
I es duu a terme gràcies al treball conjunt de les entitats participants, sòcies d’ALLEM: ADDA, Alba Jussà, Integra Pirineus, Amisol, Associació Alba, L’Olivera Coop i Talma, amb la Universitat de Lleida, els Consells Comarcals i les Àrees Bàsiques de Salut de les comarques corresponents.
Durant aquests dos dies de Jornades, els assistents han tingut l’ocasió de reflexionar i conèixer el què està per venir i el què ja està passant, les noves necessitats a les quals cal donar resposta, sempre tenint en compte la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, ha afegit Assumpta Fortuny. Alhora que, també, ha subratllat, que “cal anar més enllà del reconeixement formal de drets, cal garantir-los i fer-los efectius; i això ens obliga a actuar per oferir oportunitats reals de treball digne i de vida independent, entre altres, a les persones amb discapacitat”.
